22520
post-template-default,single,single-post,postid-22520,single-format-standard,stockholm-core-1.1,select-theme-ver-5.1.8,ajax_fade,page_not_loaded,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

El Suprem canvia l’abast de la llei de la segona oportunitat a causa dels deutes

La Sala Civil del Tribunal Suprem, reunida en ple aquesta setmana, va resoldre diverses qüestions noves en relació amb l’exoneració de deutes insatisfetes, un mecanisme de segona oportunitat que lliura al deutor del pagament, estenent les competències relatives al pla de pagaments del crèdit públic al jutge del mercantil.

Analitzant el preàmbul, els antecedents normatius i els instruments internacionals adoptats abans i després de la seva regulació, la Sala conclou que, aprovat judicialment el pla de pagaments, no és possible deixar la seva eficàcia a una posterior ratificació d’un dels creditors, en aquest cas el creditor públic (Hisenda).

És a dir, que si el jutge dicta un acord sobre deutes públics impagades aquest ha de ser respectat per l’Agència Tributària, que a posteriori podia no fer-ho i executar un embargament o reclamar el deute cinc anys després de l’exoneració, com marca la norma.

Protecció del deutor. El reclam d’Hisenda podia anar contra el que recull la legislació.

En cas contrari, de prevaler el que disposi Hisenda es faria pràcticament “ineficaç” la consecució de la finalitat perseguida per la segona oportunitat -recollida en el art.178 bis de la Llei Concursal-, relatiu a la possibilitat que els deutors concursals, que compleixin amb uns mínims, puguin veure cancel·lades la totalitat dels deutes que no es cobreixin amb el producte de la liquidació concursal.

Per això, la sentència estén les competències del jutge del mercantil respecte els acords sobre el pla de pagaments, que fins ara es recordava amb l’AEAT. No obstant això, el jutge ha d’escoltar prèviament a les parts personades, també al creditor públic, sobre les objeccions que presenta el pla de pagaments, i atendre només a aquelles raons objectives que justifiquin la desaprovació del pla.

El Suprem aclareix què s’ha d’entendre com “deutor de bona fe”

La norma, que va entrar en vigor el juliol de 2015, estableix una segona oportunitat en l’àmbit concursal per als anomenats “deutors de bona fe” amb càrregues, que inclou els particulars, retira les clàusules sòl a col·lectius vulnerables i dóna suport a les bonificacions a famílies i autònoms, entre altres mesures. Els particulars que han estat exonerats només hauran de tornar els seus deutes després de cinc anys en casos excepcionals i fortuïts, com pot ser per una herència no prevista o un premi de loteria o de jocs d’atzar.

D’altra banda, el Suprem aclareix què s’ha d’entendre com “deutor de bona fe”, els que es poden acollir a la segona oportunitat. Així, queden definits en aquest apartat deutors on el concurs no hagi estat qualificat culpable; que el deutor concursat no hagi estat condemnat per sentència ferma per determinats delictes patrimonials; que s’hagi acudit al procediment de l’acord extrajudicial de pagaments amb caràcter previ a l’obertura del concurs; i, finalment, fins i tot en els casos en què s’hagués omès l’existència d’un crèdit contra la massa, cosa a la qual es contravenia Hisenda.

 

Font: La Vanguardia / Economia / 14-07-2019