22278
post-template-default,single,single-post,postid-22278,single-format-standard,stockholm-core-1.0.5,select-theme-ver-5.1.4,ajax_fade,page_not_loaded,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

La clàusula sòl és sempre abusiva?

El Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), el passat 21 de desembre de 2.016, va fer pública la sentència en la qual es declara incompatible amb el dret comunitari, la decisió del Tribunal Suprem de limitar en el temps, els efectes retroactius de la devolució de les quantitats cobrades de més, en els casos de declarar abusives i nul·les les clàusules sòl de les hipoteques.

 

Davant la multitud d’informació sorgida recentment arran d’aquesta sentència, mitjançant el present post, volem aclarir alguns aspectes importants relatius a l’abusivitat de la clàusula sòl.

En primer lloc, hem d’assenyalar que no totes les clàusules sòl contingudes en una escriptura de préstec hipotecari són nul·les.

 

La clàusula sòl, per definició i, de conformitat amb l’establert en l’article 2.3 del Reial Decret-llei 1/2017, “és qualsevol estipulació inclosa en un contracte de préstec o crèdit garantit amb hipoteca immobiliària a tipus variable, o per al tram variable d’un altre tipus de préstec, que limiti a la baixa la variabilitat del tipus d’interès del contracte”. Es tracta, per tant, de clàusules que són perfectament legals i vàlides, atès que es troben incloses dins de les condicions generals de la contractació.

 

Per tal que una clàusula pugui declarar-se abusiva i, en conseqüència, nul·la, ha de donar-se un doble requisit; sent nul·les aquelles clàusules que no superin el doble control de transparència i abusivitat, exigible a qualsevol clàusula predisposada en contractes celebrats amb consumidors.

 

D’una banda, el que determina el caràcter abusiu de la clàusula sòl, és que aquesta no superi el control de transparència, és a dir, que la clàusula concreta impedeixi al consumidor apreciar la càrrega econòmica i jurídica que assumeix quan accepta el contracte (préstec hipotecari). Això passa quan de la interpretació íntegra del contracte es conclou que s’ha creat en el consumidor l’aparença que el seu préstec és a tipus variable sense cap limitació, o bé quan se li fa creure que la clàusula sòl té com a contraprestació imprescindible, la fixació d’un sostre, quan en realitat, en el contracte s’està limitat a la baixa la variabilitat del tipus d’interès aplicable. En aquest cas, la clàusula sòl ha de ser considerada abusiva.

 

És imprescindible que es proporcioni al consumidor tota la informació necessària perquè pugui comprendre que la clàusula sòl, inclosa en el préstec, forma part de l’objecte principal del contracte. La falta d’informació o absència d’ella, comporta la abusivitat de la clàusula sòl, tenint en compte, que el consumidor no ha estat capaç d’advertir la importància i conseqüències d’aquesta clàusula.

 

Així mateix, també és important tenir en compte si l’Entitat Bancària ha proporcionat o no simulacions, exemples o esborranys previs a la signatura del contracte, doncs de no existir, el consumidor no podria haver comparat de forma prèvia, clara i comprensible el cost comparatiu amb altres productes de la pròpia entitat.

 

La ubicació de la clàusula sòl també és rellevant per tal determinar la seva abusivitat, havent d’estar perfectament delimitada de la resta de condicions, atès que en cas contrari, si apareix entre altres dades, distreu l’atenció del consumidor, induint-lo a error.

 

Per tal que la clàusula sòl pugui ser declarada nul·la, a més del control de transparència, ha de donar-se el control de abusivitat.

 

De conformitat amb el Reial Decret-llei 1/2017, una clàusula abusiva ho és quan posiciona a una de les parts en una clara situació de superioritat respecte de l’altra. Si una de les parts té la facultat de resoldre el contracte de préstec davant l’incompliment de l’altra però aquesta última no la té, es veu clarament que no existeix una situació d’igualtat, per la qual cosa, aquesta clàusula no superaria el control de abusivitat.

 

L’exemple més clar de la desigualtat entre parts, ho trobem en els supòsits on consta una clàusula sòl del 2,5% i una clàusula sostre del 15%. En aquest cas, no existeix similitud entre la clàusula sòl i la clàusula sostre, en ser la clàusula sostre excessivament alta, i per tan,  improbable que aquesta arribi a aplicar-se mai.

 

Com veiem en aquest exemple, es produeix un desequilibri i falta de reciprocitat atès que, l’únic beneficiari és l’Entitat Bancària, la qual cosa converteix la clàusula en nul·la, per no donar compliment al control de abusivitat.

 

En conclusió, es tractaria d’analitzar, cas per cas, si una determinada clàusula mereix la qualificació d’abusiva.

 

En el cas que, efectivament, la nostra escriptura contingui una clàusula abusiva i, per això, nul·la, el pas següent és efectuar la reclamació corresponent davant l’Entitat Bancària per a la devolució de les quantitats pagades de més.

 

Com puc reclamar? Quina quantitat puc reclamar? Ho haig de declarar a Hisenda? Aquestes són moltes de les preguntes que ens formulen els nostres clients i que seran resoltes en següents post.

 

Laura Escamilla Sánchez, GLES Advocats